Què és la síndrome del FoMO?

La “por de perdre’s experiències” ha evolucionat a un nou trastorn d’ansietat associat a les xarxes socials que provoca el desig d’estar, contínuament, connectat amb el que estan fent els altres.

A l’era digital, on la connexió constant està a només un clic de distància, sorgeix un fenomen que ha arrelat profundament en la nostra societat: el FoMO o “Fear of Missing Out“, traduït com la por de perdre’s alguna cosa. Aquest fenomen, encara que ha estat exacerbat per les xarxes socials i la tecnologia, té arrels que es remunten a la psicologia humana i a les seves necessitats fonamentals de pertinença i validació.

A la dècada del 1990 Dan Herman va descriure aquest fenomen com “una sensació d’ansietat que sorgeix quan es percep que els altres estan gaudint d’experiències positives de les quals un n’està absent” i el 2004, Patrick J. McGinnis n’encunya el terme com a FoMO, pròpiament dit. Des d’aleshores, l’arribada de les xarxes socials ha amplificat aquesta sensació, ja que estem exposats contínuament a les activitats i assoliments dels altres a través de plataformes com Instagram, Facebook o TikTok.

Però el contingut que es publica a les xarxes no és un reflex fidel de la realitat, començant per la seva infinita cartera de filtres que pretenen embellir-ho tot, passant pel filtre dels creadors que només mostren vides de somni i acabant amb les altes, i falses, expectatives d’arribar a alguna cosa que no és real .

Hi ha una obsessió per no perdre’s res, i això requereix estar connectat de forma constant per aconseguir una falsa sensació de pertinença i d’amor pels seguidors, que acostumen a percebre’s com “amics”, però també té el seu vessant d’aplicació en la psicologia del luxe.

☝🏻 Qui pateix del FoMO posen la seva salut mental al servei d’un algoritme que, si mostra el seu contingut i provoca que hi hagi molta interacció, provoca una sensació de felicitat momentània, però si, per contra, no ho fa, pot arribar a sotmetre’s en una ansietat i angoixa terrible que produeix la sensació de “no em volen, no soc suficient“.

Les persones amb una baixa autoestima i que, de vegades, se senten soles, són més proclius a patir-la. En aquests casos les xarxes socials aporten un sentiment de pertinença a un grup, una calidesa virtual que confereix una falsa sensació de seguretat a mesura que reben els “m’agrada” i els comentaris .

📖 Sherry Turkle desenvolupa una anàlisi sobre la manera en què els nostres dispositius redefineixen la comunicació i les connexions humanes amb les persones connectades en línia.

A través del seu assaig ens du a la reflexió que delimita un sistema de comunicació ancestral. Esperem menys dels altres, potser, per demandar o anhelar més suport tecnològic? Això canvia el paradigma, per exemple, a l’hora de fer un regal sorpresa… O almenys sentir que sigui sorpresa pel sol fet de lliurar-lo en persona.

🧠 Avui, s’espera més un “m’agrada” o un missatge virtual, que una trucada telefònica. La pregunta és: Què ens fa sentit millor en aquest moment? .

Per les interaccions en general que reben se’ls aporta la falsa sensació de proximitat amb els seus missatges i una impressió, equivocada, d’amistat.

Però el FoMO en gent jove, amb no necessàriament una baixa autoestima, pot desencadenar sentiments d’ansietat, inseguretats o pressió social, a més de depressió i una sensació de desconnexió emocional a causa de la manca d’interacció real i significativa amb els altres .

Fernando Checa, expert en xarxes socials i Màrqueting En línia de la Universitat Internacional de La Rioja, recomana marcar-se uns temps d’ús de la tecnologia, sobretot d’Instagram o Twitter, apagar de tant en tant el telèfon, eliminar-se les aplicacions que suposen un major vici o limitar el temps en la mateixa app.

El trastorn es complica quan una persona no pot romandre desconnectada entre 1 i 3 dies, moment en què caldria demanar ajuda a un professional de la psicologia.

Com abordar el FoMO

Hi ha diferents estratègies i tractaments per recuperar el control sobre la nostra vida :

• Prendre consciència i autoavaluar-se: reconèixer i comprendre el FoMO és el primer pas cap al canvi.
• Establir límits en l’ús de les xarxes socials: ja sigui limitant-ne el temps, desactivar les notificacions, etc.
• Practicar la gratitud i l’atenció plena: agrair allò que tenim i centrar-nos en el present.
• Buscar suport professional: la teràpia cognitivoconductual és útil per identificar i canviar patrons.

Cal cercar un enfocament holístic que abordi els aspectes emocionals i, també, els conductuals, amb estratègies per deslliurar-se del cicle paralitzant de la por de perdre’s alguna cosa i començar a viure de manera més plena i autèntica.

El germen d’aquesta experiència no és un fet nou i es fonamenta en el concepte de pertinença al grup i l’exclusió social. En certa manera, apareix una necessitat de formar part de totes les converses i estat a tots els llocs. “Si coincideixen diversos esdeveniments en un mateix dia, en hores superposades, les persones amb FoMO voldran i faran tot el possible per assistir a tots aquests, encara que sigui en intervals curts de temps i a costa d’accedir únicament a part de la informació“.

📎 Alcaine, A. [Albert]. (2025, 05 març). Què és la síndrome del FoMO?. PsicoPop. https://www.psicopop.top/ca/que-es-la-sindrome-del-fomo/

📖 Referències: