Guillem GallifaX.R De Ventós Va ser filòsof i professor, a més d’escriptor i polític català.
Participà en la resistència antifranquista com a membre del Front Obrer Català (FOC) i fou expulsat de la seva càtedra de la Universitat de Barcelona mitjançant un expedient administratiu . l’any 1975 hagué d’exiliar-se a París per amenaces dels falangistes. Molt actiu en la vida pública catalana, va col·laborar habitualment en diversos mitjans de televisió, ràdio i premsa escrita.
El 1976, fundà amb Eugeni Trias el Col·legi de Filosofia. Fou amic de la infància de Pasqual Maragall, amb qui milità a la clandestinitat al FOC.
Fou membre del Partit dels Socialistes de Catalunya i diputat al Congrés (1982-1986) i al Parlament Europeu (1987-1994).
Fruit d’aquesta singular trajectòria – Començant com a professor de filosofia i acabant amb un escó a Europa- en va sorgir una de les seves obres més notables, “El cortesà i el seu fantasma”, de marcat caire autobiogràfic, on reflexiona sobre el que va observant en el món polític de l’època – Ben similar, podríem dir a la dels nostres dies- i del qual pots llegir alguns fragments a continuació:
“En política, no vulguis ser literal però tampoc literari. I sigues prou creatiu per arribar a ser només objectiu. Parla el seu llenguatge, ple de convencions, sense creure-hi, però tampoc sense rebel·lar-t’hi, sobretot sense voler delatar-ho.”
“Per fer-se al medi de la política cal doncs, aprendre a paralitzar, o si més no a anestesiar, regions senceres de l’ànima”
“M’inquieten aquests polítics que senten que han de fer, fer, fer… Coses que no cal absolutament fer, com els homes de lletres diuen, diuen, diuen… Sentències que no és imprescindible proferir”
“Així vaig passar de ser servidor de les idees a fer-me missatger d’interessos i traficant d’opinions.”
“El Parlament em semblava més aviat el Callament: Havia de perdre la vergonya a parlar per no dir res, a empalmar un “evidentment” darrere un altre…”
“No és que el mirall estigui brut: és que reflecteix el que té davant”
“Qui vulgui desacreditar els polítics ho té prou fàcil: Només li cal aplicar, a tots, els adjectius i adverbis amb què es destrossen entre ells”
“Algunes coses les diu un per no haver-hi de creure massa; per passar-les a algú i així passar-se d’elles…”
“Polítics, paladins del sistema que equànimement mata allí de fam i aquí de colesterol, que produeix amb igualtat iupis sense escrúpols i vells sense sostre…”
“Aquí, la reiteració dels mateixos qualificatius no es fa al servei de les coses sinó a expenses d’elles”
“I allà, entre política, veia gent amb una enorme ambició de coses petites, mediocres àdhuc el seu egoisme, sempre temperat pel càlcul”
“Des dels 60 ha vist molts moviments alternatius esdevenir en poc temps corporatius”
“Fer-se càrrec que els interessos i passions individuals no són l’obstacle, sinó la substància, de la política
“Jo us respecto, oh polítics! si més no perquè vosaltres mateixos ens ajudeu a menystenir-vos!”
“La democràcia: Una església on tots són heretges”
“Els polítics creen el desordre per tal de fundar sobre les nostres necessitats el tribut que els hem de retre”
“No era Plató qui ironitzava que, posats a votar, per què no s’elegeix també als lampistes, els artistes o els veterinaris?”
“Amb termes com la raó d’Estat, busquen l’aixopluc d’una línia que, tot traçant-la, volent fer-se la il·lusió de seguir”
“En política, un no ha de buscar el coneixement, sinó la busca, captura i manufactura de l’opinió
“No s’adonen que la intel·ligència prospera no amb l’augment sinó amb la disminució de les idees?”
“Les idees no es poden prodigar sense acabar-se esbravant; com pretenen que doni allò que no és lícit tenir, ni quasi cercar?
“Obligant-los a rebel·lar-se, s’obliga això a oprimir-los”
“En filosofia, s’intenta explicar. En política, s’acaba simplement per replicar”
“Garlen i garlen al Parlament, per acabar amb una sonora obvietat ornada d’una metàfora bullida”
“Entrant en aquell món, més que canviar les coses, qui va canviar i va fer crosta va ser ell”
“Els polítics segueixen les notícies tothora, submergint-se en un estaborniment per esdeveniment”
“Així és com tota experiència exòtica acaba quasi sempre per esdevenir retòrica”
“Moltes coses, com Circe, només es lliuren a qui sigui ja capaç de no desitjar-les”
“Deia Joan Fuster que la societat és la lluita de l’home contra l’home per notari interposat”
“No deixo de pensar que en tots aquests pactes i negociacions de la política, sempre paga algú que no hi és: Un jove, un saharià, un parat sud-americà, un palestí…
