Trabalhar: Un amor non correspòst

Un libre eth títol que ja n’ei revelador . Era jornalista Sarah Jaffe desgranr eth bon trabalh des poders fàctics, dempús des sues plan coneishudes malahètes enquias mès amagades subtileses, entà encuedar d’enquia quin punt viuem escindits, vau a díder, mercantilitzadi e capitalitzadi, actuaument.

Jaffe non escatima en referéncies, exemples e testimònis (en tot arrebrembar, a torns, a Carlos Taibo) entà encuedar-se des deformitats que mos li vedem ada eth sometudi jos era joata deth neoliberalisme, que mos deshumanitza, mos desnaturalitza, e mos recree ua Matrix que non li cau envejar arren as mès sinistres distopies literàries. Maugrat açò, destaque entre es sues pagines eth darrèr capítol deth libre, titolada Conclusion. Qué ei amor?

Sintèsi reflexiva der exposat ath long des pagines immediataments anteriores, es fragments que ne compartisqui de contunh :

“Era etica laborau neoliberau a convertit es nòsti còrs en agendes. Era retorica dera fabrica, coma soslinhaue era critica culturau Laura Kipnis ath sòn controvertit libre Contra er amor. (Ua diatriba) , s’a convertit en «eth lenguatge der amor per defècte». Er amor, eth particular entara classa trabalhadora, ei un ahèr complicat.”

Es relacions romantiques non son es uniques qu’an patit jos eth neoliberalisme. Era amistat tanben ei ua victima de com son organizades es nòstes vides trabalhadores. Un estudi deth 2014 revelèc qu’ua de cada gotilh persones en Reialme Unit afirmaue non auer cap amic pròplèu; en ua enquèsta ena Estats Units realizada eth 2019, un de cada cinc millenials declaraue non auer ne un solet amic. Aguesti estudis rebaten «ua tendéncia ascendent ara solitud a long termini». Eth periòde de confinament prologant pendent era pandèmia de coronavirus non a hèt arren mès que exacerbar sentiments de solitud que fòrça gent ja presentaue. Dilhèu auem amics de Facebook, mès auem amics reaus? Auem sajat culpar internet dera nòsta solitud collectiva.

Dempús der inici deth capitalisme industriau, fòrça empresaris an volut esténer eth sòn contraròtle as madeishi larèrs. Antonio Gramsci soslinhaue que “non se pòt desvolopar eth nau tipe d’òme demanat pera racionalització dera produccion e deth trabalh, trèt qu’er instint sexuau sigue degudaments regulat e tanben sigue racionalitzat“. Afirmaue qu’es empresaris industriaus s’esforçauen constantaments a regular eth animalitat des umans, a sométer a un contraròtle mès estricte tot aquerò que mos a convertit en quauquarren mès qu’es robòts, e açò includie introdusir cèrta disciplina enes relacions sentimentaus qu’un mantiege dehòra deth trabalh. Ei plan sabut que Henry Ford enviaue investigadors enes cases des sòns trabalhadors entà assegurar-se qu’èren aunoradi, dreites e monogams e, donques, meritauen un sòu mès anautit.

“E er amor, com a documentat eth sociològ Andrew Cherlin, a experimentat ua transformacion dempús dera monogàmia conjugal a quauquarren mès dubèrta, flexible e soent, per descompdat, er absolut heterosexual. Maugrat açò, era manèra coma parlam des cobles o «companhs» quitament eth tèrme companh o partner, er usatge coma neutre per çò qu’ei de genre en anglés cada còp se tròbe mès era sala de conselhs, ath bufet, e encara ei un reflèxe dera origina dera familha coma ua institucion complementària ath trabalh.”

“Era nòsta creativitat, coma eth nòste amor, non ei vertadièraments liure.”

Creacion, jòc, amor: desirs umans toti eri, dilhèu quitament besonhs umans, qué an estat contengudes, mercantilitzades e metudes ara venta. Mentre sigam obligadi a trabalhar entà guanhar-mos era vida, ei logic que reivindicam melhores condicions laboraus. Mès, ath delà ath delà d’aguestes reivindicacions, tostemp mos cau reivindicar eth nòste temps. Qué seríem capable de crear sense es constriccions d’auer de guanhar-mos era vida? Com escriuec Marx ja i a longtemps (encara que non tant): “Eth reiaume dera libertat solament comence aquiu a on acabe eth trabalh imposat peth besonh e pera coacció des fins extèrnes“.

“Començar a crear era nòsta petita peada ath marge des nòstes familhes nucleares, es nòstes quadrilles, a qui confiàuem es nòsti secrèts mès aterridors, e transformen es sues pòurs en clamorosos càntics qu’avergonhissen es adults qu’an creat aguesta societat trincada.  Les vagues estudiantils saben qu’ei possible un mon diferent pr’amor que ja la creen. Lo tornen reau cada còp que se reapropien deth sòn temps, cada còp que se nèguen a hèr eth trabalh que se ne demore, pr’amor qu’eth mon que se supausaue que deuien créisher les a mancadi estrepitosament.”

“Ara qu’acabi aguest libre, senti coma se volesse a hèr ua escomesa amb jo madeisha. Voi tractar d’estimar d’autes causes aliènes ath mèn trabalh, encara qu’è eth guardar metut ena data, en libre publicat as mies mans, Sónii que quauquarrés liege aguestes paraules e S’i sente arreconeishut. Sónii a traspassar es murs qu’es nòstes carrères professionaus an lheuat.”

“Era grèva, en se madeisha, ei ua forma de reclamar temps ath trabalh.”