So membre d'ua familia de Bossòst mès jo vieui en Tarragona, en casa parlam er aranès, jo eth men òme auem transmetut er idiòma oraument as nòstes hilhes e hilh, e ara ei eth moment d'apréner a escriuer-lo.
Quina alegria liéger açò! Ei fòrça positiu veir coma era lengua se manten viua en era familha e se transmet de generaciòn en generaciòn. A part ei bon coneisher diferenti idiòmes e dialèctes pes mainatges i per ues persones. Ànims damb er aprendissatge!
Òla Yolanda, jo tanben sò neishuda a Tarragona. Qu'es bonic que pugues ensenhar un idiòma tan preciós als teus hilhs. Jo ara demori a Casarilh des de fa uns mesos, soi enamorada deth Aranès e m'encataria aprene-l, mès ei fòrça difícil per a mi. Seguim! Moltes gràcies
Quin testimoni tan bonic! Ei emocionant veir coma, maugrat viéner de luenh, auetz mantengut viva era lengua ena familha e l’auetz transmesa as vòsti hilhs. Apréner a escríuer er aranés serà un pas preciós entà conservar e hèr créisher encara més aguest tresaur lingüístic. Enhorabona per aqueth compromís!
